TERÀPIA PER INFANTS
Amb els nens sempre trio ponis adequats a la seva mida perquè puguin relacionar-se amb els animals d’una manera més còmode pels dos i no necessitin l’ajuda constant d’un adult. Aprenen que són capaços de tenir cura d’un altre ésser viu i es fan responsables de tot allò que poden fer segons la seva edat: buscar la caixa dels raspalls, raspallar els ponis, anar a buscar i posar la muntura i la brida, recollir les joguines que hem fet servir o donar-li un premi al poni quan acabem la sessió (que ells han de recordar portar de casa). Amb els infants més grans agafem ponis més alts i amb adolescents fins i tot cavalls, tot i que de tant en tant m’agrada treballar amb ponis petits peu a terra per millorar la comunicació no verbal i l’empatia.
A continuació exposo alguns exemples de teràpia infantil:
Babyponi
Són sessions pensades pels més petits, a partir dels 18 mesos (quan ja hi ha estabilitat entre les vèrtebres cervicals atles i axis). La major part de la sessió és peu a terra tot i que també muntem. A més de les responsabilitats a la seva mida, es treballa la psicomotricitat fina i gruixuda, la coordinació, la lateralitat, l’equilibri, l’adquisició de l’esquema corporal, el ritme i la planificació motora. És un moment per compartir amb la mare i/o el pare, que ens acompanyen i participen en les sessions.
Problemes d’atenció i impulsivitat (amb o sense diagnòstic TDAH)
Comencem les sessions amb el poni en llibertat (dins una pista vallada) per aprendre quin efecte té la nostra manera de comportar-nos. Si ens movem bruscament i anem directament cap al poni per agafar-lo, l’animal reaccionarà fugint en veure’ns com un depredador que el vol caçar. Si volem guanyar-nos la seva confiança, hem de controlar la nostra energia i aprendre a relaxar-nos. Els cavalls requereixen calma i paciència. També fem exercicis de volteig muntats (figures sobre del cavall en moviment) que ens obliguen a estar atents al que fem per no perdre l’equilibri i caure’ns.
Lesions cerebrals i discapacitat psíquica
Sempre des del joc, es poden treballar els colors, números, lletres, conceptes matemàtics o seqüències lògiques. I si és dalt del seu poni o cavall preferit i amb la col·laboració de les gosses, la motivació augmenta i per tant la capacitat d’aprenentatge també. Quan les coses no surten com voldríem, tendim a enfadar-nos o rendir-nos però poc a poc aprenem a gestionar les emocions i a tolerar millor la frustració. Autonomia personal i sentiment de normalitat són aspectes molt rellevants en aquests tipus de sessions.
Introversió, inseguretat, baixa autoestima
Amb tots els canvis que comporta l’adolescència a nivell físic, hormonal i emocional, apareixen les pors, la inseguretat i la timidesa que van estretament relacionats amb la baixa autoestima, tot i que també poden aparèixer durant la infantesa. Els cavalls busquen en nosaltres algú en qui confiar i per a aconseguir-ho hem d’actuar com a líders positius: segurs de nosaltres mateixos, atents al nostre entorn, calmats, protectors quan cal, capaços de posar límits de manera assertiva. És molt important parlar-los perquè reconeguin la nostra veu i es tranquil·litzin, així com ho és mantenir el nostre cos dret i recte i la mirada cap a on volem anar. Superant el poni i l’infant plegats les pors, s’adonen del que són capaços de fer allà i a la vida en general.
