El balanceig que ens provoca el cavall en moviment produeix una sensació agradable que ens relaxa i en el cas de les persones amb autisme és molt important. Però el cavall per a sí mateix no és terapèutic, cal la figura d’un terapeuta per a aprofitar aquesta estimulació a nivell vestibular com a reforçador de les conductes adaptatives.

Quan l’alumne desconnecta de l’activitat i entra al seu món, parem el cavall per tallar el balanceig i automàticament obtenim el que volíem ja que l’alumne busca la nostra atenció perquè vol més balanceig. Així aprèn que si vol aconseguir el que desitja (més balanceig) ens ha de mirar (augment del contacte ocular) i demanar amb gestos i/o verbalment al cavall que continuï caminant (augment de la intenció comunicativa i de l’ús del llenguatge verbal). I a més s’adona que amb una acció seva pot aconseguir una reacció del cavall que ell desitja. Les gosses per la seva part actuen com a reforçador positiu ja que després de realitzar algun exercici que requereix que l’alumne s’esforci sempre juguem una estona amb elles.

Molt sovint treballem al bosc, on no hi ha tants estímuls (gent, tractors, soroll, llums, altres cavalls, moviment) i això els ajuda a relaxar-se i a concentrar-se.

Un altre aspecte a destacar dels objectius terapèutics amb persones amb TEA (trastron de l’espectre autista) és la integració sensorial, ajudar al cervell a interpretar d’una forma més regulada la informació que li arriba a través dels diferents sentits, que no ho rebi tot com un atac ja que generalment són persones amb una hipersensibilitat auditiva, visual, tàctil i olfactiva.

Per donar seguretat i tranquil·litat en persones amb TEA cal seguir una rutina durant les sessions (reforçada amb pictogrames quan sigui necessari), però els cavalls són animals i sovint ens fan improvisar i ens hem d’adaptar a noves situacions, disminuint mica en mica la rigidesa mental.

Aprenem els senyals que ens fa el cavall per a conèixer el seu estat emocional (comunicació no verbal amb les orelles, posició del coll, boca, nas i ulls) i treballem les nostres pròpies emocions.

Amb l’equinoteràpia aconseguim un increment significatiu de la intenció comunicativa i introduïm nou llenguatge relacionat amb el món del cavall.